Foto Film Calella

45 Lliga Social de Fotografia 2017/2018


>> Bases de la Lliga 2017-18 (PDF)

Lliurament num. 2

1 Puntuació 2n lliurament

Comentaris sense malícia (per Xavier Rigola)

Nova entrega amb el tema "Street photo" com a tema obligat, moltes expectatives al respecte pel fet que vulguem o no, per molts significa fer un tipus de foto a la qual no hi estan massa avesats.

Del meu punt de vista, crec que ha anat molt bé. La gent ha treballat força i amb més o menys fortuna se n'han sortit prou bé. Com sempre unes fotos et podran agradar més que d'altres pel sol fet que unes imatges et poden agradar més que d'altres , però això no va lligat al tema que ens ocupa.

No vull entrar a polemitzar sobre la definició de "street photo", per mi és aquella foto que expressa una història on hi entra la petja humana dins una ciutat/poble i basant-me en aixó es fonamenta el meu comentari.

Ja posats en matèria pel meu gust jo destacaria la de Carme Conde, que al jurat extern també ha agradat molt, una vista de l'interior d'una estació de metro, en color i amb un efecte de moviment tan en el metro com a les persones i una línia de fuga que aporta una gran sensació de profunditat. Per contraposar-ho faria esment de la foto d' Escarmena, feta en BN, també amb la mateixa temàtica d'estació de metro, però totalment diferent, totalment parada, totalment simètrica... però molt ben feta. Les dues poden explicar una història, potser simple però interessant.

Si hem de contraposar fotos la d'en Puche, un parell de venedors de diaris disfressats com venedors de començament de segle passat, la contraposaria amb la de Miquel Bayo, que era un grup de joves que es mullen al mig d'un carrer. Les dues són grups de gent que presenten una història de moviment i brogit. Potser la de Puche té algun error de composició, però són per mirar.

Finalment amb aquests jocs de contraposició la foto d'Escalé i la d'en Santarén diria que han tingut la mateixa idea, la de deixar en l'anonimat a la persona pel fet únicament de fotografiar la part inferior del cos. El primer en el moment que una noia passa per un pas de zebra jugant amb les línies i color i el segon un grup de gent passejant per un carrer de llambordes però jugant amb unes línies de sol/ombres, potser una mica difícil de llegir, crec que això explicaria la seva baixa puntuació. Referint-me a la d’en Santarén, de vegades la idea és bona, però la resolució no és la correcta.

A mí, com ja vaig dir en l'exposició en comú, em va agradar molt la foto d'en Marrè, molt simple, però ell va saber veure una història interessant que es creava entre dues estàtues que parlaven d'una tercera i que podríem anomenar "xafarderia"... Hi havia història i ell l'ha sabut trobar i representar, clar que calia mirar la foto, no tan sols veure-la....

Al moment de la projecció, potser la foto que va fer més polèmica va ser la d'Aina de Castro, on una foto d'una estació de tren al ben mig de la boira amb uns molt lleus tons de grocs donaven pel meu gust una atmosfera d'allò més ben assolida. Va donar molt de si a l'hora d'opinar sobre si calia o no fer-la totalment en BN, de si el BN és més fred i aporta menys sensacions... Hi vàrem estar una bona estona tot opinant sobre aquest tema.

Aquest cop si que sembla que el jurat extern tenia en segons quines fotos uns altres paràmetres de mesura, potser la diferència més gran ha estat en la d'en Jordi López, una plantada d'un castell, feta en BN i agafada des de la part superior... potser no era una gran foto però la puntuació externa l'ha perjudicat molt. Paciència Jordi, ens passa a tots de tant en tant.

Ja per acabar, crec que ha estat una bona entrega i que la gent s'ho ha passat força bé en els comentaris a l'Agrupació. D'això es tracta, parlem de les nostres obres i segur que aprendrem coses que ens faran avançar.

Fins a la següent entrega.

Salut

Xavier

Lliurament num. 1

1 Puntuació 1r lliurament

Comentaris sense malícia (per Xavier Rigola)

Ja hi tornem a ser, la Lliga torna a començar, com a infants que tornem al col·legi després de les vacances d'estiu ens hem acostat als locals de l'entitat, amb aquell "run-run" d'un nou curs on hi ha moltes incògnites a resoldre.. Hi haurà companys nous? Com serà el "profe" ? Tots amb els plumiers nous, els llapis amb punta i segur que més d'un amb bata nova perquè ha fet una crescuda inesperada ... Fora d'aquest començament bucòlic, es veu que hi ha ganes de tornar, l'ambient és molt acollidor i ha ganes de fer coses.

El primer que ens trobem és que hi ha regles noves a la Lliga, hi ha temàtiques obligades a 4 de les 8 entregues , que caldrà capejar com es pugui, particularment crec que són força ben escollides i que poden trencar una mica amb la monotonia que teníem fins a enguany, el temps ens ho dirà.

Un altra novetat és que el resultat final sortirà de la suma de les puntuacions que hem de fer nosaltres i les que doni un jurat extern, que no vindrà a l'entitat, els hi enviarem les fotos informàticament. Això farà que el resultat final de l'entrega no es conegui immediatament ...

Amb la necessitat d'explicar tot això, aquesta entrega ha sigut una mica atípica, diria jo, però en general crec que ha arrencat amb il·lusió!!

Hi ha nous participants i es troben a faltar alguns dels històrics, espero que hagi sigut per oblit que era la primera entrega i s'afegeixin més endavant.

Si mirem les obres presentades, es veu una varietat de temàtiques força interessant, des de les més clàssiques com la d'en David Bou: un retrat d'estudi, que finalment ha sigut la guanyadora, a força trencadores des del punt de vista artístic, com podria ser la d'en Colomer : un paisatge amb una tècnica que semblava una pintura japonesa. En aquest punt no puc deixar de mencionar la d'Aina Castro, una estètica que potser necessita encara polir-se, però que feia temps que no veiem. He trobat a mancar fotos que m'expliquessin una història, ja que la d'en Robert, que semblava que volia ser una història-denúncia no estava ben resolta tècnicament i al final no s'entenia. Tampoc m'ha acabat de fer el pes la d'en Miquel Bayo, una imatge on hi havia una part d'un piano, una part d'una noia nua que estava encarada a una paret. Pel meu gust difícil de llegir. La de l'Aina ja mencionada seria dins aquest grup.

M'ha agradat molt la foto d'en Quim Botey, una ballarina contemporània, fotografiada en varies tomes, unes mogudes i d'altres fixes que totes posades dins la mateixa imatge donaven una interessant sensació.

La foto de la Carmen Conde, un retrat d'estudi d'una noia, en color, clàssic de composició i execució, m'agradava l'ambientació i la mirada, però tenia, segons el meu gust uns errors de composició que segur que l'han penalitzat una mica.

He notat en els comentaris que hem fet de les fotos una mica de manca de participació en el sentit que sempre som els mateixos que diem coses, crec que tothom ha de dir el que pensa, que segur que hi ha opinions ben argumentades i que per manca d'empenta no surten, ens cal encara una mica de pràctica, vinga!!! Expresseu el que penseu, és pel bé de tothom.

A la puntuació final he de dir que no hi ha massa diferència entre la nostra votació i la del jurat exterior, ja anem bé.

Amb la propera entrega comencen ja les temàtiques obligades, serà un "street photo", una foto on cal posar com a tema la presència de l'home en l'ambient urbà, i amb això no vull dir pas que cal que hi surti una imatge humana, sols la seva petja .... Particularment m'hi trobo còmode, totes les fotos hauran d'explicar una història i això a mi m'agrada.

Doncs apa, a treballar!!! Fins a la propera entrega.

Salut

Xavier

Comentari de l'entrega (per Samoc)

Comencem una nova lliga, i ho fem amb bona empenta, 37 participants. També tenim noves bases, amb la meitat de temes obligats, i amb votació compartida entre els participants i un jurant extern. El divendres ja varem estrenar la votació, cal votar de 1 a 5 a totes les fotos, inclosa la pròpia.

Això d’autovotar-se és una mica complicat, pots ser molt generós o molt exigent amb tu mateix i tant pots equivocar-te d’una manera com de l’altra. Finalment es va dir que tothom es votes al màxim i fora problemes.

Les fotos d’estudi i els retrats són majoria, i gaire bé totes de bona qualitat tècnica, la diferencia és sempre la visió del fotògraf i el seu saber fer i saber treure la expressivitat dels models. Els que més m’han agradat són, sense cap ordre, el d’Albert Puche, un retrat d’estudi o un moment d’una actuació teatral, amb un personatge potent d’expressió i d’ambientació, el de la Carmen Conde, per l’expressivitat de la model, la llum i el color del vestit, el d’en David Bou, amb una ambientació, posse i acolorit que li dóna un aire antic, el d’en Joan Buch, amb un model impecable i en el seu paper, el d’en Pere Bou, una noia amb una mena de mocador gran de color vermell amb detalls grocs que li emmarca la mirada, el d’en Quim Sitjà pot ser també un moment d’una actuació, però es també un personatge molt expressiu. La foto d’en Miquel Bayo, un nu d’esquena al costat d’un piano i davant d’una paret, no deixa indiferent, a part d’una bona llum i enfocament, té l’encert d’una gaire bé unitat cromàtica, que va del veig de la pell al marró fosc del piano.

Hi ha algunes fotos que podrien ser foto de carrer que també m’ha cridat l’atenció, com la d’en J.LL.Escudero, que té una bona llum i un aspecte misteriós, la de l’Angie, d’un gondoler esperant clients, té atractiu, però li falta alguna cosa, la d’en Jaume Escalé, d’un personatge, que ven dibuixos, que és una acumulació de retrats, la d’en Xavier Rigola, d’un rodamón assegut sota un aparador amb fotos del Sant Pare que sembla tenir-ne cura.

De la resta de fotos m’atreuen la d’en Colomer, que sembla més dibuix que foto, de fet és una barreja de les dues coses, però crida l’atenció, la foto de ballet d’en Quim Botey, amb una figura estàtica i tres o quatre en moviment al darrera, perfecte de llum i foco, el paisatge amb aigua i cavalls, d’en Joan Carles Marco, perfecte de llum i enquadrament, un altre paisatge, fantàstic, d’en Quico Gavara, d’un llac o aiguamolls amb un cel i una nuvolada impressionant, feta en un blanc i negre impecable, la foto d’en Manel González un paisatge amb arbres i una boira espectacular més un cavall afegit que si no l’hi hagués posat, potser el trobaríem a faltar, també m’ha cridat l’atenció la foto de l’Aina de Castro, un muntatge d’un retrat dins d’un marc, enmig d’un bosc de pins, que tot i tenir alguna cosa en contra, és una bona idea.

I per acabar la foto del mes, que m’ha agradat per la senzillesa i per que juga gaire bé amb un sol color, es la foto de la Carme Viñals.

Samoc